viernes, 28 de febrero de 2014

REVISTA D’EDUCACIÓ: REFLEXIONS



Why don’t students like school

El Capítol 7 del llibre “Why don’t students like school?’ tracta de si hem d’adaptar la nostra manera d’ensenyar a los diferents estils de aprenentatge. La resposta és que no ho hem de fer, ja que no hi ha cap estudi científic que haja demostrat que aquest mètode funcione. També diu que les teories de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner estan bé però que no han de canviar la nostra manera d’ensenyar.
Hem trobat articles favorables a les teories de Gardner com Als articles ‘Multiple intelligences’ i ‘Multiple-intelligences-edu.blogspot.com’ on apareixen les 8 intel·ligències múltiples. Per tant, veiem que està molt acceptada tot i la crítica que fa el llibre sobre aquest tema.
Altres articles, ens diuen què s’ha de fer per a ensenyar, com motivar als alumnes. Aquests articles no proposen ensenyar segons estils d’aprenentatge o les intel·ligències múltiples dels alumnes:

·         ‘Is the curriculum putting students off learning?’ de Matthew Jenkin diu que els alumnes no tenen passió per a aprendre, que cal realitzar un currículum creatiu i que la innovació de l’ensenyament és una de les maneres més eficaces per a motivar els estudiants. Que els alumnes volen aprendre però passant-s’ho bé i no perquè hi haja un examen al final. També hi ha qui diu que només el 50% dels alumnes volen aprendre, i que el que fa que aprenguen és la cultura de volen aprendre, no les TIC. Altres diuen que el que cal és que el currículum estiga al servei dels alumnes, per a que tinguen més interés en aprendre.

·         ‘Learning to thinkputsidethebok’ de Laura Pappano ens mostra un projecte d’un institut, on els alumnes presenten projectes per a millorar o solucionar els desperfectes de l’institut, és a dir, per a que siguen uns eficients solucionadors de problemes.  I això s’aconsegueix fent que les classes siguen més i més creatives i això facilita que els alumnes es puguen adaptar millor a un món en constant canvi. També el mercat laboral i les universitats demanen més creativitat. Tot i això, les matèries tradicionals s’han d’estudiar i els professors han de tindre diferents estratègies per a ensenyar. La creativitat fa que els alumnes es puguen adaptar a diferents treballs, que no siguen robots.

·         ‘Theschoolstandardsrebellion’ de Stephanie Simon comenta que l’administració nord-americana hauria de fer un curriculum rigorós per a tots els estudiants de l’escola, és a dir, limitar-los la capacitat d’escollir assignatures, que siga menys vocacional, i que els alumnes acaben l’institut amb les condicions adequades per a començar una carrera. Quina és l’objectiu de l’educació: preparar treballadors o no?

·         ‘Educación infantil: Mi hijo no quiereir al colegio’ d’Ángel Fuentes ens comenta que els xiquets no volen anar a l’escola per a no separar-se dels pares. Moltes vegades no volen anar perquè se senten incòmodes en un lloc diferent al de la casa. La millor manera de que vulguin anar a l’escola, és convertir-la en un hàbitat on el xiquet disfrute.





Brain rules

“Brain rules” de John  Medina recull les dotze regles de funcionament del cervell i ens explica com tindre una bona salut mental.Ens diu que és necessari fer exercicis físics i mentals i dormir en bones condicions de descans, mentre que l’estrès és negatiu per a la nostra salut. També tracta les diferències cognitives entre homes i dones.

Hi ha nombroses web sobre aquestes regles i hem inclòs ‘Las  12 reglas del cerebro: brainrules, el caparazón’ que tracta sobre aquestesregles. En ‘Cerebro de hombre. Cerebro de mujer’ ens parla d’algunes diferències cognitives explicades per les diferències biològiques que s’han trobat a través de treballs d’investigació científica.


Aprenentatge disruptiu

El llibre ‘Disruptingclass’ de Curtis Johnson tracta sobre la inclusió en l’educació de totes les innovacions tecnològiques que fan les empreses informàtiques. També diu que aquestes tecnologies ens ajuden a millorar l’educació en societats on aquesta tecnologia està completament integrada en els seus membres, inclosos els estudiants. Un primer pas és que tots els alumnes que s’escolaritzen han d’adquirir els valors de la societat i de la democràcia, i que l’escola ha d’acceptar a tota classe d’alumnes, sense diferenciar uns dels altres, ja que ha de ser una escola pública i de qualitat per a tots. A més, els professors i les administracions han d’estar completament implicades en l’educació i, per tant, ha de ser gent preparada, amb vocació per l’educació, i que es vagen reciclant i que intenten millorar dia a dia per a poder millorar la educació.

Hem inclòs un vídeo del programa “Redes”,on Eduard Punset entrevista a Curtis Johnson, coautor del llibre “Disrupting Class” on ens explica quèés l’educació disruptiva itracta l’educació centrada en l’alumne com l’educació modular i la tecnologia com ainstrument per a l’aprenentatge.

·         ‘Educación disruptiva y redessociales’ de Tíscar Lara ens mostra algunes aplicacions i xarxes socials relacionades amb l’educació.
·         ‘Apps in Education’ ens mostra diferents programes per a gravar so, que són aplicables per a l’ensenyament.


Conclusió

Hem trobat articles que favorables als textos que hem llegit i d’altres que mantenen teories criticades per aquests autors. El que queda clar dels textos és que la millor manera de que els alumnes aprenguen és que el professor siga capaç de motivar-los, de fer que tingues interès per la matèria, i que per això ha de treballar bé els continguts i ensenyar-los de la millor manera possible, fugint de les teories sobre etils d’aprenentatge, intel·ligències múltiples, diferències cognitives, que al final tenen una difícil aplicació a l’aula.

No hay comentarios:

Publicar un comentario